A les deu del matí, el refugi obre les seves portes i comenta el dia a l’escola Senedu per un centenar de nens aproximadament. El més petit té 1 any i el més gran 16. Tots ells podran estar-se allà fins les set i mitra de la tarda. El primer que fan és dutxar-se i netejar la roba que porten. Els que habitualment venen al centre tenen petites taquilles on guarden la muda del dia anterior. Tots el nens viuen al carrer, i sense excepció, pateixen malalties de la pell degudes a la falta d’higiene. Després del bany tenen uns minuts de meditació i una estona de descans.

La gran sala que acull als nenes hi ha una “ pissarra de rutines diàries” que detalla per horaris totes les activitats programades a l’escola Senedu: la lectura de contes i diaris, l’hora de matemàtiques, d’escriptura, les manualitats, el dinar, el descans, el moment de parlar amb un psicòleg sobre qualsevol cosa que els preocupi. i sobretot, les classes que s’imparteixen. Es tracta d’una educació que no té reconeixement oficial, però que resulta imprescindible per ajudar a aquests menors a lluitar contra l’analfabetisme. Excepte contades excepcions, els nens del carrer mai han anat a l’escola o la van abandonar de molt petits. Però és imprescindible que aprenguin a llegir, a escriure i a realitzar les operacions matemàtiques bàsiques si es pretén dotar-los de les eines necessàries perquè s’integrin a la societat com a persones responsables i productives.

Els treballadors de l’escola Senedu ens esforcem en fer-los veure la importància de l’educació i lo divertit que ho poden passar aprenent, fet que ja han aconseguit vuit nens que venen a l’escola per voluntat pròpia. Aquest assoliment quan no fa ni un any que estem treballant amb els nens és tant gratificant com encoratjador.
Tres vegades al dia se’ls ofereix menjar : el dinar, el berenar i el sopar. Ells mateixos tenen grups organitzats que s’encarreguen de complir amb les tasques de manteniment que requereix el centre, entre les quals hi ha el repartiment dels aliments entre els companys.
Els nens també reben atenció mèdica per part d’una infermera, que els atent en les múltiples lesions que presenten i que soviet estan infectades.
Senedu està a punt de complir el seu primer any de vida. Era un projecta difícil que està donant enormes satisfaccions a l’equip de BSFB i a totes les famílies que hi inverteixen. Al principi, els nens intentaven veure on teníem el límit nosaltres com a cuidadors. Al mateix temps, nosaltres vam necessitar temps per acostumar-nos al llenguatge i a les actituds dels menuts. Avui no és un lloc idíl•lic. No obstant, els nens passegen per la sala mostrant-se tan innocents com qualsevol altre nen.
Text: Laura.
